Treballem els materials des de la perspectiva de Jaume Martinez Bonafé i analitzem seqüències didàctiques!

PERSPECTIVA DE JAUME MARTÍNEZ BONAFÉ AMB ELS MATERIALS EDUCATIUS

En aquesta setmana, a la classe teòrica del dilluns em tingut el plaer de rebre a Jaume Martínez Bonafé qui, amb el seu text “El cambio professional a través de los materiales: una perspectiva de renovación pedagògica”, ens ha obert camí per a reflexionar respecte els materials i recursos educatius, es a dir, al tema central d’aquesta assignatura.

Aquesta sessió a començat amb una introducció al tema de Jaume on plantejava la idea d’ampliar la mirada respecte al llibre de text i, en general, dels materials educatius els quals concreten una teoria que ha de definir que es l’escola, qui es el mestre, qui es l’alumnat, com es concreta el temps i l’espai, però en lloc d’això, el llibre de text colonitza, organitza i controla la vida de l’alumnat.

Aquest ens contava que sempre feia dos qüestions al seu alumnat: es possible ensenyar sense assignatures? i es possible ensenyar sense llibres de text? Doncs, la reflexió que em portat a cap, seguidament a aquestes qüestions, tracta la normalització de la idea de que els llibres de text ens ajuden i son un suport per a l’educació i aquesta idea ve originada d’una època, fa temps enrere, on la veritat absoluta es concentrava en un text extern a tots el que tenen que aprendre.

Durant la classe, s’han exposat diferents idees sobre el tema clau, com la de que el llibre de text crea una pràctica diària a partir d’una teoria sobre la cultura escolar però, quina es la teoria que hi ha darrere del llibre? Es una teoria tancada que no inclou els interessos, les inquietuds dels alumnes. El material educatiu, al fi i al cap, esta concretant una manera d’entendre l’ensenyament i l’aprenentatge tancada. També, altra idea que em comentat, i es considerada com a idea principal, es basa en que els xiquets i les xiquetes tenen dret a ser reconeguts amb els seus interessos, l’escola ha de donar resposta y afavorir eixe reconeixement, ja que totes eixes qüestions innocents pertanyen a la dinàmica de l’aula. Hi ha que defendre l’autonomia del professorat i el paper actiu del alumnat.

La resta d’aquesta sessió interessant ha estat protagonitzada per algunes de les nostres qüestions pensades i redactades després de la lectura del text nomenat al principi, qüestions que també ens han portat a la reflexió i al diàleg amb tot el grup classe, algunes d’aquestes son les següents:

-       Ens qüestionem si el llibre es un suport per al l’ensenyament i l’aprenentatge, ja que en molts casos es el eix central que ordena les activitats del aula, no es una guia, pel que es substitueix el concepte del llibre com a orientador de la practica en l’aula amb el concepte del llibre com a controlador i colonitzador del procés d’ensenyança-aprenentatge per part del estat. Però, en quina llei es plasma aquesta idea? En cap, son les editorials les que articulen el contingut.

-       Hegemonia cultural: si volem un canvi, em d’adquirir autonomia cultural, l’hegemonia cultural desapareix amb una cultura formativa. La clau està en com ens formen, si volem ser bons pedagogs, em de veure més enllà de les institucions.

-       Estem vivint una pressió cultural en la que  els mestres utilitzen les seues experiències com alumnat per a impartir docència i esta dinàmica forma part d’una cultura que hi ha que canviar mitjançant un procés pacient, cooperatiu i creatiu. Allò fàcil es avorrit, la dificultat es bonica, així que, coste el que coste, em de lluitar per una educació millor.

-       El professor es qui te la capacitat de realitzar la seua pràctica docent, crea espais d’investigació i replanteja les qüestions del contingut, eixa seria la pedagogia verdadera, la pedagogia que naix d’aquells que estan baix i plantegen les qüestions des de baix valorant críticament la realitat.

-       La memorització es important, però hi ha que fer d’un mateix el procés d’entendre els conceptes e interioritzar-los. Podem relacionar algun contingut que no ens resulta atractiu amb alguna cosa personal, d’aquesta manera, es transforma en alguna cosa que ens interessa aprendre. Els docents han d’ajudar a les persones en el creixement de l’autonomia, pel que es necessari que tinguin a l’abast les ferramentes necessàries per a fer-ho possible i fer atractiu el saber.

-       Hi ha una responsabilitat de l’educador de conectar al alumne amb el món per a que cree el seu pensament. No es tracta de transmetre sols una idea única per part del docent sinó que, a partir d’una base, l’alumnat construixca la seua idea.

-       El punt de partida del currículum es l’assemblea, l’alumnat decideix el projecte d’investigació i el mestre es qui ajuda i guia.

-       Idea de canviar les oposicions amb l’escolta ,una mestra ha de: saber parlar, saber llegir, saber escriure i tenir un compromís crític i social amb món en el que vivim, son quatre coses que bàsiques en unes bones oposicions.

-       Els recursos pedagògics més importants son els creatius, els que naixen del pensament crític, aquell que et porta a pensar, els que construïm nosaltres mateix. Allò important és la capacitat professional del docent per construir els seus propis recursos tenint en compte les necessitats e interessos del seu alumnat.

 SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES

Seguidament, amb la classe pràctica del dimarts, em treballat les seqüències didàctiques analitzant un tipus de material educatiu que permet a l’alumnat documentar-se e informar-se en base a propostes obertes de treball per part del docent. D’aquesta manera, l’alumne desenvolupa un paper actiu i el docent obté el càrrec de guia i acompanyant en la construcció del coneixement del seu alumnat.

Aquest material s’anomena “Estudiem coses al voltant de la cuina”. Es tracta d’un llibre de contes on disposem del llibre de l’alumnat, així com del material que rep el professorat, creat a partir d’un col·lectiu de professors i professores, amb la finalitat de formació d'aquests, ja que amb aquesta investigació es va plantejar l’educació d’una manera diferent i divertida.

El material del professorat tracta de: justificació didàctica, presentació del material de l’alumnat, avaluació, mapa conceptual, continguts que es deriven dels conceptes bàsics i suggeriments d’activitats a realitzar per cada fitxa del quadern de l’alumnat. 

El material de l’alumnat consta de: motivació del mòdul (còmic dels atifells i proposta metodològica d'autoorganització); Bernat, el plat; Mireia, la paella; Retallable d’una nevera; dòmino d’endevinalles; Salvador, l’aspirador; El plànol; Ai, quin embolic; i per finalitzar, una recepta d’un dinar. 

A la justificació didàctica trobem que aquest material parteix de la investigació de l’alumnat amb una perspectiva de construcció social del coneixement. Es treballarà en conjunt, alumnat i professorat, sobre la realitat per arribar a un aprenentatge significatiu. Per tant, estem davant d’una seqüència didàctica de model D, on es treballa per projectes, adaptat a l’edat de l’alumnat, ja que aquest material és per a xiquets i xiquetes menudetes.

Moment 1:

En aquesta seqüència didàctica n’hi han 5 moments importants. El primer moment es dona quan es selecciona el tema a investigar, el professor quan es troba a classe amb el quadern en la mà ja ha seleccionat els continguts prèviament, per lo que en aquest punt, la seqüència didàctica no segueix exactament el model que es plantejava anteriorment.

Com s’explica al quadern verd, que perteneix al professor, el motiu de presentar-ho d’aquesta forma es aportar un material suggeridor i a la mateixa vegada flexible per a mestres i classes diferents. 

Però el tenir els continguts ja definits anteriorment permeten tenir preparades preguntes sobre el tema que pot fer als alumnes, com a iniciació al tema i que ajudaran als alumnes a que debaten a partir de ixes preguntes inicials, lo que dona pas al moment 2. 

Moment 2:

El segon moment del treball per projectes, és la detecció d’idees prèvies. Suposa plantejar als alumnes el que saben en eixe moment sobre el tema plantejat. Una forma de fer això, és plantejar als alumnes una pregunta guía oberta que els ajuden a detectar els seus coneixements previs sobre el tema i les convide a pensar que deurien investigar i que estratègies deurien posar en marxa per a resoldre la qüestió.

Per exemple: Qui sap que es una paella? Que ingredients porta?

Després de plantejar una pregunta guía oberta, els alumnes han de seguir plantejant-se més preguntes sobre el que saben o no del tema. 

Moment 3: en aquest moment, dins d’aquesta seqüència, l’alumnat ha de investigar sobre que conceptes vol saber, fent-se preguntes sobre les idees prèvies, en base al llibre de contes que tenen. Han d’anar més enllà del que està escrit al llibre, ja que aquest sols pot servir de referència. S’han d’elaborar uns continguts que siguen teòrics sobre el context de la cuina, i tot allò que comporta aquesta, fent referència a tots els dubtes que tinguen els alumne si les alumnes. En aquest moment el professorat es el guía de l’aprenentatge, per a ubicar als seus alumnes en quin camí es el correcte en la investigació, ja que l’alumnat que està destinat a aquest llibre és de primaria, i per tant, la seva concepció d’investigació por estar un poc envoltada de dubtes que no tenen relació amb el tema que estan donant. 

A partir d’aquesta investigació, s’ha d’elaborar un mapa conceptual, per grups d’alumnes que tinguen investigació relacionades entre ells/elles. Per exemple, si 5 xiquets o xiquetes han investigant sobre els utensilis de cuina, aquestos aniran junts al grup. Aquest mapa arreplegarà fotos i títols del que més tard, al moment 4, explicaran amb teoria.

Moment 4: Al llarg del moment 4, hi ha que elaborar un pla de treball i distribuir les tasques. L'elaboració del pla de treball es realitzarà a partir dels dubtes o inquietuds que hagin aparegut en el moment anterior. Els alumnes recolliran tots aquells  conceptes, accions o materials que els resultin més interessants a partir dels materials utilitzats. A continuació, es repartiran els continguts anotats com a interessants per als alumnes i es crearan diferents grups de treball que se encarregaran de recollir, investigar i recavar informació sobre allo recollit.

Per exemple, el material seleccionat en aquest cas és un quadern sobre cuina, als alumnes lis poden sorgir inquietuds com ¿quins utensilis de cuina necessitem per fer una paella? o quins ingredients? i seran els propis alumnes els que s'encarregaran de treballar aquestes inquietuds, resolent els seus dubtes i aprenent per ells mateixos.

Moment 5: Per finalitzar, al moment 5, l’alumnat realitzarà exposicions en grups del treball realitzat. Els diversos grups estaran compostos per alumnes amb temes d’investigació semblants del seu interés , pel que cada grup compartira mitjançant una exposició, el seu treball als companys, d’aquesta manera, tot l’alumnat valorara l’esforç de cada grup amb respecte i escolta activa. La sessió serà avaluada mitjaçant un dossier que inclourà el propi treball de cada grup més les idees principals de la resta de treballs dels companys amb una valoració crítica de cada exposició i una autoavaluació de la tasca d’un mateix. D’aquesta manera, aprendran els valors del respecte als companys així com l’escolta i l'atenció a altres temes interessants que els poden fer servir i el desenvolupament del pensament crític amb el qual deuen autoavaluar-se i ajudar als companys amb punts forts i punts febles que hagin considerat amb l’objectiu de fer d’una classe, un equip de treball.