Analitzant els llibres de text.

A la classe pràctica de avui, em analitzat un llibre de text, per tal de valorar els continguts, disseny, seqüencies didàctiques... Així doncs, em intentat imaginar com serien les classes que es donarien a les aules a partir de la utilització d’aquest material.

En primer lloc comentar que el llibre que em analitzat es un llibre de text de castellà del batxillerat d’humanitats i ciències socials, aquest te una estructura molt clara i repetitiva, la qual associem a les classes magistrals i les lliçons tradicionals, en les que el professor explica el contingut que es recull al llibre de text i posteriorment els alumnes treballen els continguts explicats.

Tots i cadascun dels temes estan compostos, en primer lloc, per una introducció al tema d’aprenentatge nou, la qual inclou un xicotet mapa conceptual sobre els continguts que es van a treballar dins del tema.

Seguidament trobem que el tema es divideix en diferents blocs, i dins de cada bloc una sèrie d’apartats, amb cuadrets explicatius, cuadrets resum en els que destaca el colorit, lectures, activitats de comprensió lectora i activitats relacionades amb el continguts que trobem en eixe apartat, el qual ha explicat ja el professor i per tant la funció bàsica de l’alumnat es resoldre les activitats que es proposen al llibre.

D’aquesta manera, la motivació i orientació cap a la consecució d’aquests objectius, guia a l’alumnat cap al resultat que deu aconseguir amb la resolució d’exercicis i problemes i no cap al benestar i la satisfacció que produeix el fet d’aprendre.

Podem destacar que la part on es recullen els continguts o els texts explicatius els trobem convinats amb colors blanc i blaus i en canvi, per assenyalar i distingir el apartat destinat a les activitats, s’utilitzen els colors grocs i taronges.

A mes a mes, trobem algun inconvenient, com la falta d’activitats finals o de repàs de cada tema, les quals es podrien treballar de diferents maneres per tal de que l’alumnat puga reflexionar i extraure conclusions sobre allò treballat en classe.

Per altra part, pensem que aquest llibre contribueix a una desprofesionalització del llibre de text, ja que qualsevol persona podria treballar amb aquest llibre, te una estructura tant senzilla que fins i tot un estudiant d’E.S.O podria utilitzar-lo per donar una classe.

En conclusió, considerem que aquest no esta complet per tal de que l’alumnat adquireixca els coneixements que el llibre pretén transmetre, es per això que es necessitarien altres recursos i materials complementaris per a treballar les sessions de classe. A més a mes, podem dir que aquest llibre ha quedat obsolet en quan a la generació a la que va dirigit, degut a que l’alumnat considera aquest “avorrit” i a dia de avui, hi ha molts recursos que poden fer de les classes teòriques, moments de diversió i aprenentatge actiu.

Tic, tac, tap? Que hi ha darrere? Innovació, metodologies i transformació social i educativa.

A partir de l’apartat del text que recull que l’educació s’ha convertit en un mercat. Es comenta el canvi en la concepció de l’educació. Si ens fem una ullada enrrere, en els anys 80, aquesta s’entenia com una ferramenta de canvi, per tal de canviar el mon. En els anys 90 la educació passa de ser una ferramenta per a canviar el mon per a convertir-se en una inversió, un concepte mes econòmic de la educació, un canvi total de paradigma. Per aquest motiu a classe va sorgir el debat sobre si l’estat deu invertir en educació o no i perquè deu de fer-ho. 

Arribant així a extraure conclusions com que la inversió de l’estat en educació promourà que les persones que componen eixe estat siguen lliures. Aquest dret a la educació i el fet de que l’estat inverteixca en ella, deu de ser entès com un be col·lectiu i no com un be individual únicament.

Amb la finalitat de crear i promoure el debat sobre les noves tecnologies, a la classe teórica de hui, em treballat el text “tic, tac, tap? Que hi ha darrere? Innovació, metodologies i transformació social i educativa.”

Aquest text, abarca diferents idees sobre les noves tecnologies, alguns aspectes negatius que podem atribuir-li i la constant innovació de aquestes. Recollint diferents idees que defenen una postura diferent e interessant a la que solem trobar hui en dia sobre les noves tecnologies i la educació.

Es per això que després de que Carles presentara algunes opinions a la classe s’ha creat un debat, del qual em pogut obtindre opinions molt diferents e informació que sens dubte evoca a la reflexió personal. 

Em tractat idees i opinions com: 

Pero en contraposició a aquesta idea, apareixen opinions que defenen que la educació s’assembla més a la educació bancaria de persones conformistes, que accepten el sistema que les persones amb poder volen establir, la qual explicava Freire, que a la educació com a mitja promotor de llibertat.

·         Seguidament a partir d'aquesta idea, traguem a debat si es possible treballar per un mon lliure i persones lliures a traves d’una educació basada en les noves tecnologies? ¿la tecnologia es imprescindible a les aules o no?. Davant aquesta qüestió es remarquen opinions de que la tecnologia esta lligada a un sistema capitalista, que tal volta ens aferra al sistema que esta completament informatitzat i controlat per les noves tecnologies, es per això que hi ha dues postures davant aquest plantejament, els que consideren que l’us de les noves tecnologies no ens fa lliures, sinó que promou el fet de estar molt mes controlats, i la postura de que l’us de les noves tecnologies ens permet ser mes lliures i utilitzar-les com a forma de relacionar-se i lliberar-se.

Es per això que es important que l’educació visivilitze, d’on venen les noves tecnologies, qui les promociona, i com podem utilitzar-les i a partir d’aquesta idea que cada persona puga triar si les utilitza o no, en quina mida, per a que i quin us fan d’elles.

Així doncs, cal entendre que moltes vegades les noves tecnologies van disfressades d’algo que no son, es per això que em de tenir en compte el us que fem d’elles i si realment van a proporcionar-nos beneficis o no. Ja que no consisteix en eliminar les tecnologies de l'educació, sino introduir-les o no, depenent de les seqüències didàctiques que es vagen a seguir i adaptar quin es l'us que volem que es faja d'aquestes tecnologies.

Aquest text el podem trobar al següent enllaç: https://www.researchgate.net/publication/280923370_TIC_TAC_TAP_que_hi_ha_darrere_Innovacio_metodologies_i_transformacio_social_i_educativa

Sens dubte es un d’eixos texts que es recomana la seua lectura, que et fa reflexionar i contemplar opinions i postures sobre el tema de les tecnologies que tal volta encara no t’havies plantejat. 

Escrito por: Lara Fuster Fabra