Exotic Bird Owl -->

miércoles, 6 de noviembre de 2019

Entrada complementaria: ¿las tablets como recurso educativo?

El otro día estaba leyendo que en Dinamarca se utilizan pocos libros para dar clase. Me pregunté si en España algún día eso se podría lograr en todas las escuelas, tanto privadas como públicas. Así que, a raíz de esta asignatura, me puse a investigar y a pensar ... ¿las tablets son un bueno recurso en educación?



Si hablamos de ventajas, encontramos muchísimas de ellas.

- MOTIVACIÓN: las tablets están presentes en la vida diaria de los estudiantes, y les resultan atractivas y por ello, contribuyen a su implicación, ya que añaden el componente de juego e interacción en la educación. 

- CÓMODAS Y PORTABLES: las tablets suponen un acceso inmediato a multitud de fuentes de información y su fácil transporte permite utilizarlas en cualquier momento, además de promover el trabajo colaborativo. 

- SENCILLAS: el manejo táctil motiva al aprendizaje autónomo y permite acercarse a las nuevas tecnologías y ejercitar la competencia digital de forma muy natural. 

- APLICACIONES:  existen multitud de aplicaciones disponibles para trabajar todas las áreas curriculares de la educación. Las Apps son más ligeras, fáciles de instalar, gratuitas y cubren, como hemos dicho, cualquier necesidad. 

Por ello, las tablets son un buen recurso también para el alumnado con necesidades educativas especiales, ya que con ellas, un sujeto que padece de poca visión puede trabajar sin ningún problema, así como, cualquier niño o niña que tenga una discapacidad, la tablet se acopla a su manejo, con el dictado por voz o con el lápiz táctil. 

Si presentan alguna desventaja, está muy claro cual es: su alto precio. Una tablet que esté medianamente bien debe costar entre 150 o 200 euros, cosa que muchas familias no pueden hacerse cargo de ello. 

Por ello, una renovación total de educación debería comportar la posibilidad de admitir las tablets en este mundo, con la posibilidad de que el Estado se hiciera cargo de éstas: pagar una parte o total, dependiendo de la renta de cada familia. Además, las tablets de las que hablo están preparadas para utilizarse solamente en el tema de la educación del sujeto: tendrían imitado el acceso a Instagram, Facebook y demás redes sociales. 


Escrito por: Noelia Viñes Belda

martes, 22 de octubre de 2019

Treballem els materials des de la perspectiva de Jaume Martinez Bonafé i analitzem seqüències didàctiques!



PERSPECTIVA DE JAUME MARTÍNEZ BONAFÉ AMB ELS MATERIALS EDUCATIUS

En aquesta setmana, a la classe teòrica del dilluns em tingut el plaer de rebre a Jaume Martínez Bonafé qui, amb el seu text “El cambio professional a través de los materiales: una perspectiva de renovación pedagògica”, ens ha obert camí per a reflexionar respecte els materials i recursos educatius, es a dir, al tema central d’aquesta assignatura.

Aquesta sessió a començat amb una introducció al tema de Jaume on plantejava la idea d’ampliar la mirada respecte al llibre de text i, en general, dels materials educatius els quals concreten una teoria que ha de definir que es l’escola, qui es el mestre, qui es l’alumnat, com es concreta el temps i l’espai, però en lloc d’això, el llibre de text colonitza, organitza i controla la vida de l’alumnat.

Aquest ens contava que sempre feia dos qüestions al seu alumnat: es possible ensenyar sense assignatures? i es possible ensenyar sense llibres de text? Doncs, la reflexió que em portat a cap, seguidament a aquestes qüestions, tracta la normalització de la idea de que els llibres de text ens ajuden i son un suport per a l’educació i aquesta idea ve originada d’una època, fa temps enrere, on la veritat absoluta es concentrava en un text extern a tots el que tenen que aprendre.

Durant la classe, s’han exposat diferents idees sobre el tema clau, com la de que el llibre de text crea una pràctica diària a partir d’una teoria sobre la cultura escolar però, quina es la teoria que hi ha darrere del llibre? Es una teoria tancada que no inclou els interessos, les inquietuds dels alumnes. El material educatiu, al fi i al cap, esta concretant una manera d’entendre l’ensenyament i l’aprenentatge tancada. També, altra idea que em comentat, i es considerada com a idea principal, es basa en que els xiquets i les xiquetes tenen dret a ser reconeguts amb els seus interessos, l’escola ha de donar resposta y afavorir eixe reconeixement, ja que totes eixes qüestions innocents pertanyen a la dinàmica de l’aula. Hi ha que defendre l’autonomia del professorat i el paper actiu del alumnat.

La resta d’aquesta sessió interessant ha estat protagonitzada per algunes de les nostres qüestions pensades i redactades després de la lectura del text nomenat al principi, qüestions que també ens han portat a la reflexió i al diàleg amb tot el grup classe, algunes d’aquestes son les següents:

-       Ens qüestionem si el llibre es un suport per al l’ensenyament i l’aprenentatge, ja que en molts casos es el eix central que ordena les activitats del aula, no es una guia, pel que es substitueix el concepte del llibre com a orientador de la practica en l’aula amb el concepte del llibre com a controlador i colonitzador del procés d’ensenyança-aprenentatge per part del estat. Però, en quina llei es plasma aquesta idea? En cap, son les editorials les que articulen el contingut.

-       Hegemonia cultural: si volem un canvi, em d’adquirir autonomia cultural, l’hegemonia cultural desapareix amb una cultura formativa. La clau està en com ens formen, si volem ser bons pedagogs, em de veure més enllà de les institucions.

-       Estem vivint una pressió cultural en la que  els mestres utilitzen les seues experiències com alumnat per a impartir docència i esta dinàmica forma part d’una cultura que hi ha que canviar mitjançant un procés pacient, cooperatiu i creatiu. Allò fàcil es avorrit, la dificultat es bonica, així que, coste el que coste, em de lluitar per una educació millor.

-       El professor es qui te la capacitat de realitzar la seua pràctica docent, crea espais d’investigació i replanteja les qüestions del contingut, eixa seria la pedagogia verdadera, la pedagogia que naix d’aquells que estan baix i plantegen les qüestions des de baix valorant críticament la realitat.

-       La memorització es important, però hi ha que fer d’un mateix el procés d’entendre els conceptes e interioritzar-los. Podem relacionar algun contingut que no ens resulta atractiu amb alguna cosa personal, d’aquesta manera, es transforma en alguna cosa que ens interessa aprendre. Els docents han d’ajudar a les persones en el creixement de l’autonomia, pel que es necessari que tinguin a l’abast les ferramentes necessàries per a fer-ho possible i fer atractiu el saber.

-       Hi ha una responsabilitat de l’educador de conectar al alumne amb el món per a que cree el seu pensament. No es tracta de transmetre sols una idea única per part del docent sinó que, a partir d’una base, l’alumnat construixca la seua idea.

-       El punt de partida del currículum es l’assemblea, l’alumnat decideix el projecte d’investigació i el mestre es qui ajuda i guia.

-       Idea de canviar les oposicions amb l’escolta ,una mestra ha de: saber parlar, saber llegir, saber escriure i tenir un compromís crític i social amb món en el que vivim, son quatre coses que bàsiques en unes bones oposicions.

-       Els recursos pedagògics més importants son els creatius, els que naixen del pensament crític, aquell que et porta a pensar, els que construïm nosaltres mateix. Allò important és la capacitat professional del docent per construir els seus propis recursos tenint en compte les necessitats e interessos del seu alumnat.

 SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES

Seguidament, amb la classe pràctica del dimarts, em treballat les seqüències didàctiques analitzant un tipus de material educatiu que permet a l’alumnat documentar-se e informar-se en base a propostes obertes de treball per part del docent. D’aquesta manera, l’alumne desenvolupa un paper actiu i el docent obté el càrrec de guia i acompanyant en la construcció del coneixement del seu alumnat.

Aquest material s’anomena “Estudiem coses al voltant de la cuina”. Es tracta d’un llibre de contes on disposem del llibre de l’alumnat, així com del material que rep el professorat, creat a partir d’un col·lectiu de professors i professores, amb la finalitat de formació d'aquests, ja que amb aquesta investigació es va plantejar l’educació d’una manera diferent i divertida.

El material del professorat tracta de: justificació didàctica, presentació del material de l’alumnat, avaluació, mapa conceptual, continguts que es deriven dels conceptes bàsics i suggeriments d’activitats a realitzar per cada fitxa del quadern de l’alumnat. 

El material de l’alumnat consta de: motivació del mòdul (còmic dels atifells i proposta metodològica d'autoorganització); Bernat, el plat; Mireia, la paella; Retallable d’una nevera; dòmino d’endevinalles; Salvador, l’aspirador; El plànol; Ai, quin embolic; i per finalitzar, una recepta d’un dinar. 

A la justificació didàctica trobem que aquest material parteix de la investigació de l’alumnat amb una perspectiva de construcció social del coneixement. Es treballarà en conjunt, alumnat i professorat, sobre la realitat per arribar a un aprenentatge significatiu. Per tant, estem davant d’una seqüència didàctica de model D, on es treballa per projectes, adaptat a l’edat de l’alumnat, ja que aquest material és per a xiquets i xiquetes menudetes.

Moment 1:
En aquesta seqüència didàctica n’hi han 5 moments importants. El primer moment es dona quan es selecciona el tema a investigar, el professor quan es troba a classe amb el quadern en la mà ja ha seleccionat els continguts prèviament, per lo que en aquest punt, la seqüència didàctica no segueix exactament el model que es plantejava anteriorment.
Com s’explica al quadern verd, que perteneix al professor, el motiu de presentar-ho d’aquesta forma es aportar un material suggeridor i a la mateixa vegada flexible per a mestres i classes diferents. 
Però el tenir els continguts ja definits anteriorment permeten tenir preparades preguntes sobre el tema que pot fer als alumnes, com a iniciació al tema i que ajudaran als alumnes a que debaten a partir de ixes preguntes inicials, lo que dona pas al moment 2. 
Moment 2:
El segon moment del treball per projectes, és la detecció d’idees prèvies. Suposa plantejar als alumnes el que saben en eixe moment sobre el tema plantejat. Una forma de fer això, és plantejar als alumnes una pregunta guía oberta que els ajuden a detectar els seus coneixements previs sobre el tema i les convide a pensar que deurien investigar i que estratègies deurien posar en marxa per a resoldre la qüestió.

Per exemple: Qui sap que es una paella? Que ingredients porta?

Després de plantejar una pregunta guía oberta, els alumnes han de seguir plantejant-se més preguntes sobre el que saben o no del tema. 

Moment 3: en aquest moment, dins d’aquesta seqüència, l’alumnat ha de investigar sobre que conceptes vol saber, fent-se preguntes sobre les idees prèvies, en base al llibre de contes que tenen. Han d’anar més enllà del que està escrit al llibre, ja que aquest sols pot servir de referència. S’han d’elaborar uns continguts que siguen teòrics sobre el context de la cuina, i tot allò que comporta aquesta, fent referència a tots els dubtes que tinguen els alumne si les alumnes. En aquest moment el professorat es el guía de l’aprenentatge, per a ubicar als seus alumnes en quin camí es el correcte en la investigació, ja que l’alumnat que està destinat a aquest llibre és de primaria, i per tant, la seva concepció d’investigació por estar un poc envoltada de dubtes que no tenen relació amb el tema que estan donant. 

A partir d’aquesta investigació, s’ha d’elaborar un mapa conceptual, per grups d’alumnes que tinguen investigació relacionades entre ells/elles. Per exemple, si 5 xiquets o xiquetes han investigant sobre els utensilis de cuina, aquestos aniran junts al grup. Aquest mapa arreplegarà fotos i títols del que més tard, al moment 4, explicaran amb teoria.

Moment 4: Al llarg del moment 4, hi ha que elaborar un pla de treball i distribuir les tasques. L'elaboració del pla de treball es realitzarà a partir dels dubtes o inquietuds que hagin aparegut en el moment anterior. Els alumnes recolliran tots aquells  conceptes, accions o materials que els resultin més interessants a partir dels materials utilitzats. A continuació, es repartiran els continguts anotats com a interessants per als alumnes i es crearan diferents grups de treball que se encarregaran de recollir, investigar i recavar informació sobre allo recollit.
Per exemple, el material seleccionat en aquest cas és un quadern sobre cuina, als alumnes lis poden sorgir inquietuds com ¿quins utensilis de cuina necessitem per fer una paella? o quins ingredients? i seran els propis alumnes els que s'encarregaran de treballar aquestes inquietuds, resolent els seus dubtes i aprenent per ells mateixos.

Moment 5: Per finalitzar, al moment 5, l’alumnat realitzarà exposicions en grups del treball realitzat. Els diversos grups estaran compostos per alumnes amb temes d’investigació semblants del seu interés , pel que cada grup compartira mitjançant una exposició, el seu treball als companys, d’aquesta manera, tot l’alumnat valorara l’esforç de cada grup amb respecte i escolta activa. La sessió serà avaluada mitjaçant un dossier que inclourà el propi treball de cada grup més les idees principals de la resta de treballs dels companys amb una valoració crítica de cada exposició i una autoavaluació de la tasca d’un mateix. D’aquesta manera, aprendran els valors del respecte als companys així com l’escolta i l'atenció a altres temes interessants que els poden fer servir i el desenvolupament del pensament crític amb el qual deuen autoavaluar-se i ajudar als companys amb punts forts i punts febles que hagin considerat amb l’objectiu de fer d’una classe, un equip de treball.











martes, 15 de octubre de 2019

Semana reflexiva.

Si algo tenemos que destacar de esta semana, es que no hemos dejado de reflexionar acerca de los materiales, de los recursos y de la educación. La clase teórica del lunes, Carles nos proyectó en la pizarra unas cuantas preguntas que en grupos debíamos responder para luego comentarlas con los demás grupos de la clase a modo de debate.

A continuación añado las peguntas, y nuestras respuestas. El grupo de reflexión estaba compuesto por:

  • Lidia Cerdá Rubio
  • Patricia Díaz Ponce
  • Miriam Sebastià Guillem
  • Olga Cañero Peinado
  • Lara Fuster Fabra
  • María Rodríguez Pérez
¿Cuál pensáis que es la finalidad del sistema educativo reglado? ¿Y dentro de la etapa obligatoria? ¿Y la de los estudios posobligatorios?
Para la finalidad del sistema educativo reglado: Trasmitir conocimientos que se utilicen para todo el país y poder evaluar a todos del mismo modos.

La escuela obligatoria tiene una intención inicial que es que todos pudieran obtener un mínimo de cultura general o conocimientos básicos, pero al finalizar la etapa obligatoria podemos observar cómo estos objetivos no se han conseguido, si no que al final parece que todos salen iguales sin pensamiento crítico, todo lo contrario, educación mecanizada.

Los estudios posobligatorio se supone que forman para especializarte en un campo, pero finalmente se basan en una gran parte de teoría y un mínimo de práctica, por lo que al finalizar la etapa la mayoría no están preparados para salir a trabajar al mundo actual. Debería ser una manera de estudiar lo que te gusta y que te proporcione un pensamiento critico o ideas asociadas a lo que cada uno le gusta o tiene vocación.

¿Qué pensáis del debate entre dar mas importancia a los procesos o a los productos?
El proceso indica como aprende la persona más que el resultado, por que es posible tener un mal día y eso no quiere decir que sea un mal aprendizaje, si no que ese día el proceso se ha de adaptar las condiciones de las personas para que al final el producto alcance los objetivos propuestos. Otorga información sobre un tiempo mas prolongado.

De los principios que plantea Raths, ¿Cuáles son los más importantes para vosotros?
1. Permite al alumnado efectuar las elecciones informadas para realizar la actividad y reflexionar sobre las consecuencias de sus acciones.

9. Exige que los y las estudiantes reescriban, repasen y perfeccionen sus esfuerzos iniciales.

La reflexión sobre la secuencia y el uso de determinadas herramientas de las llamadas nuevas tecnologías, ¿qué pensáis? ¿Qué herramientas conocéis y que secuencias posibilitan?
Son un avance positivo para el aprendizaje puesto que permiten explorar nuevos ámbitos y campos a la vez que ayuda a los estudiantes a que adquieran mejor el conocimiento puesto que prestan más atención que con una lección magistral.

Gamificación: mayor atención del alumnado, mayor integración y adquisición de los conceptos aprendidos.

Por lo que hace al debate de entornos abiertos o cerrados, ¿Qué pensáis?
Hay que abrirse a nuevos campos, conocer nuevos campos, agilizar algunas antiguas y desarrollar nuevos procesos o entornos. No debemos quedarnos en el pasado, debemos tener una mirada al pasado, para que nos sirva de aprendizaje y así no volver a cometer los mismos errores a la hora de enfocarlo hacia nuestro futuro.

Una cosa en la que no estáis de acuerdo con el texto y una en que si
- El texto esta escrito de un modo técnico, y hay momentos en los que es fácil perderse porque hay conceptos demasiado técnicos que nos resultan extraños o novedosos. Creemos que el texto tiene un nivel mas avanzado del que tenemos.
- Estamos de acuerdo en el tema de la educación mercantilizada.


Respecto a las respuestas de otros compañeros, se planteó el debate entre lo que hace el sistema educativo y lo que tiene que hacer.

En lo que respecta a los procesos o productos, consideramos que la importancia que se le da deberia ser equilibrada entre ambos, y se propuso otro debate interesante sobre qué evaluar: Procesos o productos? Para Carles, un mismo producto se puede enseñarmediante diferentes procesos. 

Los principios que otros grupos consideraron importantes fueron el 2, el 3, el 10 y el 12. 



En la práctica de hoy, Martes, Carles nos ha pedido que leamos el texto de Martinez Bonafé, J. (1991) El cambio profesional a través de los materiales: una perspectiva de renovación pedagógica.
Una vez leído el texto, prepararemos preguntas para hacérselas el próximo Lunes al autor.

Si queréis saber cuales son las preguntas que vamos a hacerle, os animo a que no os perdáis la entrada de la semana que viene donde publicaremos las preguntas que le hicimos y su respuesta.

Respecto a la clase teórica de hoy, hemos continuado con los debates sobre las preguntas que realizamos ayer y también hemos expuesto nuestro análisis sobre el libro de texto que analizamos la semana pasada, para los que tenéis curiosidad sobre el análisis, dejo el link del mismo: 

Escrita por: María Rodríguez Pérez

jueves, 10 de octubre de 2019

Analitzant els llibres de text.






A la classe pràctica de avui, em analitzat un llibre de text, per tal de valorar els continguts, disseny, seqüencies didàctiques... Així doncs, em intentat imaginar com serien les classes que es donarien a les aules a partir de la utilització d’aquest material.

En primer lloc comentar que el llibre que em analitzat es un llibre de text de castellà del batxillerat d’humanitats i ciències socials, aquest te una estructura molt clara i repetitiva, la qual associem a les classes magistrals i les lliçons tradicionals, en les que el professor explica el contingut que es recull al llibre de text i posteriorment els alumnes treballen els continguts explicats.

Tots i cadascun dels temes estan compostos, en primer lloc, per una introducció al tema d’aprenentatge nou, la qual inclou un xicotet mapa conceptual sobre els continguts que es van a treballar dins del tema.

Seguidament trobem que el tema es divideix en diferents blocs, i dins de cada bloc una sèrie d’apartats, amb cuadrets explicatius, cuadrets resum en els que destaca el colorit, lectures, activitats de comprensió lectora i activitats relacionades amb el continguts que trobem en eixe apartat, el qual ha explicat ja el professor i per tant la funció bàsica de l’alumnat es resoldre les activitats que es proposen al llibre.

D’aquesta manera, la motivació i orientació cap a la consecució d’aquests objectius, guia a l’alumnat cap al resultat que deu aconseguir amb la resolució d’exercicis i problemes i no cap al benestar i la satisfacció que produeix el fet d’aprendre.

Podem destacar que la part on es recullen els continguts o els texts explicatius els trobem convinats amb colors blanc i blaus i en canvi, per assenyalar i distingir el apartat destinat a les activitats, s’utilitzen els colors grocs i taronges.

A mes a mes, trobem algun inconvenient, com la falta d’activitats finals o de repàs de cada tema, les quals es podrien treballar de diferents maneres per tal de que l’alumnat puga reflexionar i extraure conclusions sobre allò treballat en classe.

Per altra part, pensem que aquest llibre contribueix a una desprofesionalització del llibre de text, ja que qualsevol persona podria treballar amb aquest llibre, te una estructura tant senzilla que fins i tot un estudiant d’E.S.O podria utilitzar-lo per donar una classe.

En conclusió, considerem que aquest no esta complet per tal de que l’alumnat adquireixca els coneixements que el llibre pretén transmetre, es per això que es necessitarien altres recursos i materials complementaris per a treballar les sessions de classe. A més a mes, podem dir que aquest llibre ha quedat obsolet en quan a la generació a la que va dirigit, degut a que l’alumnat considera aquest “avorrit” i a dia de avui, hi ha molts recursos que poden fer de les classes teòriques, moments de diversió i aprenentatge actiu.




Tic, tac, tap? Que hi ha darrere? Innovació, metodologies i transformació social i educativa.


A partir de l’apartat del text que recull que l’educació s’ha convertit en un mercat. Es comenta el canvi en la concepció de l’educació. Si ens fem una ullada enrrere, en els anys 80, aquesta s’entenia com una ferramenta de canvi, per tal de canviar el mon. En els anys 90 la educació passa de ser una ferramenta per a canviar el mon per a convertir-se en una inversió, un concepte mes econòmic de la educació, un canvi total de paradigma. Per aquest motiu a classe va sorgir el debat sobre si l’estat deu invertir en educació o no i perquè deu de fer-ho. 

Arribant així a extraure conclusions com que la inversió de l’estat en educació promourà que les persones que componen eixe estat siguen lliures. Aquest dret a la educació i el fet de que l’estat inverteixca en ella, deu de ser entès com un be col·lectiu i no com un be individual únicament.


Amb la finalitat de crear i promoure el debat sobre les noves tecnologies, a la classe teórica de hui, em treballat el text “tic, tac, tap? Que hi ha darrere? Innovació, metodologies i transformació social i educativa.”

Aquest text, abarca diferents idees sobre les noves tecnologies, alguns aspectes negatius que podem atribuir-li i la constant innovació de aquestes. Recollint diferents idees que defenen una postura diferent e interessant a la que solem trobar hui en dia sobre les noves tecnologies i la educació.

Es per això que després de que Carles presentara algunes opinions a la classe s’ha creat un debat, del qual em pogut obtindre opinions molt diferents e informació que sens dubte evoca a la reflexió personal. 

Em tractat idees i opinions com: 

Pero en contraposició a aquesta idea, apareixen opinions que defenen que la educació s’assembla més a la educació bancaria de persones conformistes, que accepten el sistema que les persones amb poder volen establir, la qual explicava Freire, que a la educació com a mitja promotor de llibertat.

·         Seguidament a partir d'aquesta idea, traguem a debat si es possible treballar per un mon lliure i persones lliures a traves d’una educació basada en les noves tecnologies? ¿la tecnologia es imprescindible a les aules o no?. Davant aquesta qüestió es remarquen opinions de que la tecnologia esta lligada a un sistema capitalista, que tal volta ens aferra al sistema que esta completament informatitzat i controlat per les noves tecnologies, es per això que hi ha dues postures davant aquest plantejament, els que consideren que l’us de les noves tecnologies no ens fa lliures, sinó que promou el fet de estar molt mes controlats, i la postura de que l’us de les noves tecnologies ens permet ser mes lliures i utilitzar-les com a forma de relacionar-se i lliberar-se.

Es per això que es important que l’educació visivilitze, d’on venen les noves tecnologies, qui les promociona, i com podem utilitzar-les i a partir d’aquesta idea que cada persona puga triar si les utilitza o no, en quina mida, per a que i quin us fan d’elles.

Així doncs, cal entendre que moltes vegades les noves tecnologies van disfressades d’algo que no son, es per això que em de tenir en compte el us que fem d’elles i si realment van a proporcionar-nos beneficis o no. Ja que no consisteix en eliminar les tecnologies de l'educació, sino introduir-les o no, depenent de les seqüències didàctiques que es vagen a seguir i adaptar quin es l'us que volem que es faja d'aquestes tecnologies.




Sens dubte es un d’eixos texts que es recomana la seua lectura, que et fa reflexionar i contemplar opinions i postures sobre el tema de les tecnologies que tal volta encara no t’havies plantejat. 

Escrito por: Lara Fuster Fabra

domingo, 6 de octubre de 2019

Entrada complementaria: EntusiasMAT

El otro día, dando mis clases particulares en la academia Aula Oberta de mi pueblo, descubrí una manera muy innovadora de dar las matemáticas, y que además, como futura pedagoga no conocía. Pensé: 'si llego a tener esto en mi época, las matemáticas no hubieran sido mis enemigas'. Pregunté a mi jefa, la cual me explicó un poco de que iba, ya que sus hijas tienen estos materiales en el cole. Así que decidí investigar y crear esta entrada complementaria para que todos y todas podamos descubrir que es el proyecto llamado EntusiasMAT.

Si hablamos de materiales y recursos en las aulas de nuestros colegios, no podemos dejar a un lado el proyecto EntusiasMAT. Este proyecto se considera como un material y un recurso necesario en todas las aulas de educación en España. ¿De qué va? Vamos a ello:


EntusiasMAT es un programa desarrollado en el Colegio Montserrat de Barcelona, gracias a la experimentación del profesorados y de los pedagogos y pedagogas de este centro. En dicho proyecto, los niños y niñas de 3 a 12 años aprenden los conceptos matemáticos de manera gradual y continua, es decir, todos los cursos están conectados entre sí. Es un proyecto didáctico pedagógico basado en las inteligencias múltiples, que permite además, trabajar las matemáticas de manera práctica. 


El objetivo de este proyecto es que el alumnado logre  analizar y resolver las situaciones matemáticas que se les presenten en un contexto práctico y que, gracias al análisis de este contexto, puedan utilizar todos los recursos que han ido aprendiendo desde pequeños para resolver el programa con eficacia. 

El aprendizaje que experimentan los niños y niñas que utilizan estos materiales se considera un aprendizaje significativo, pues es un ciclo y se desarrolla en base a 4 etapas: la experiencia concreta, la reflexión, la conceptualización y la aplicación de lo aprendido. Además, con EntusiasMAT, el alumnado aprende jugando, y con su variedad de actividades, se facilita la constante motivación. 

Uno de los pilares fundamentales de  EntusiasMAT es el aprendizaje manipulativo, es decir, un aprendizaje que se lleva a cabo gracias a los juegos y a las actividades que hemos citado anteriormente, y además, se trata de un aprendizaje sensorial que permite pasar a los niños y a las niñas del pensamiento concreto al abstracto. 


Los materiales que ofrece este proyecto son muy diversos: desde el libro con el que trabajarán en el aula el alumnado, hasta un app donde este alumnado puede trabajar desde casa. Además este proyecto también incluye tarjetas de juego para que no dejen de aprender mientras de divierten.



Pero, ¿por qué se considera este proyecto tan importante? 

  • Enseña estrategias de pensamiento matemático. 
  • Introduce todos los conceptos matemáticos desde edades muy tempranas: enteros, probabilidad, estadística, naturales, gráficas, etc. 
  • Aprenden a través del juego y la confianza con sus 'mascotas' Entusiasmados. 
  • Se utilizan las matemáticas en todas las demás asignaturas.
Además, estos materiales se han transformado en los más innovadores de España, ya que PISA pone como principal materia a las matemáticas, y ha quedado desmostado que con este libro, el alumnado adquiere los objetivos propuestos en el currículum prescrito de la escuela de manera positiva y eficaz.

En infantil, se hacen actividades de número oculto a través de cubos numéricos, material manipulativo, cuentos y juegos como la máquina de funciones de suma. Una vez pasan a primaria, en primero y segundo, se trabaja con actividades de número oculto con la suma y la resta a través de cubos numéricos, material manipulativo y juegos como la máquina de funciones de suma y resta. Además, en estos dos cursos se introduce de manera gradual el lenguaje algebraico buscando el valor de n como método de consolidación de los conceptos trabajados durante el juego. 



En tercero y cuarto de primaria, se trabaja con actividades de número oculto con la multiplicación y la división a través de cubos numéricos, material manipulativo y juegos como la máquina de funciones de operaciones básicas. También, en estos dos cursos, se introduce de manera gradual el lenguaje algebraico buscando el valor de x, zcomo método de consolidación de los conceptos trabajados durante el juego.

Por último, en quinto y sexto de primaria, se trabaja la aplicación de las ecuaciones para resolver problemas a través del juego y problemas orales y grupales. 

Escrito por: Noelia Viñes Belda.